Les 8, sona el despertador, com cada matí no m'alce fins que Funky Town no sona 3 vegades. Una duxa freda, no per despertar-me, fa dos setmanes que no funciona el calentador. Una ullada ràpida a l'espill mentres senc com la cafetera comença a fer soroll i m'arriba l'olor a café.
Com cada matí llig la pàgina 408 del teletexto... pistes astrals del dia. No faig el llit, mai el faig. Sembla que esta nit m'he barallat amb algú. La colxa està feta un lio a terra.
Fa fred, molt, podria haver pillat un gorro. Entre al banc, com cada matí, i un xorro d'aire calent incòmode en rebolica el monyo. En fa molta ràbia. Compre els periòdics, com cada matí, però hui en regalen una caixa de bombons. Ah sí, hui és San Valentín. Bombones Valor... 6, un de cada sabor... a mi sols m'agrada un, el roig. Un tallat en la llet natural, com cada matí. Els mateixos parroquians, café amb llet i una ensaimà, suc de taronja i tallat, mitja de formatge blanquet. no sé com es diuen, però sí el que esmorzen (?¿?¿) Me'n vaig cantant la cançò que cada matí i a la mateixa hora posen a la ràdio: ... virgen de la locura nunca más te voy a rezar...
Instintivament la meva cara canvia quan entre a demananr la clau al bar on possiblement més herbero, biri-biri i conyac es consimisca a tot el centre. Abierto de 6 a 24 horas todos los días del año. Todos. Una vegada més he d'enfrontar-me amb el primer enemic del dia, la persiana. La persiana que cada matí en trenca l'esquena. Vinga Miri, 3 moviments, uno, dos, tres. Ja està, sóc la campiona mondial d'alterofilia.
S'han tornat a deixar els llums encesos tota la nit. Mentres encenc l'ordinador, que com jo encara té el cervell líquid (a pesar dels dos cafes) m'estire l'orella per ta que el pinganillo aguante bé i no caiga. No lo consigo. Encenc la ràdio per vore si pille el final de la cançò ... no se restar, no se restar, tu mitad a mi corazón. Messenger, correus, repaso als bloggs, tres periòdics, hui hi havia per subrallar. Telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, tutururu, telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, tutururu, tutururu, telèfon. Mmmmm tinc bombons...agarre el roig. "Voleu un bombó?". Pausa, café.
Les 2, pase d'escurar, no tinc aigua calenta i fa molt de fred. La nevera mola, si no l'obris. Nota mental: Anar a Mercadona. Tonyina, formatge, una tomaca i cus-cus. Fácil, rápido y para toda la familia, a més no he d'embrutar gens.
Les 4, faig la ruta llarga per anar a currar... tarde 5 minuts. gire el cantó amb l'esperança que la persiana continue alçada, ha sido un ratito. Mieeerrrda!!! La cambrera de les vespraes és molt anpàtica. Esta vegada he quedat subcampiona del món. Sona el telèfon, conteste sense haver-me posat el pinganillo (?¿¡!?¿?¡!?¿¡!) "Grrrr, NO, ací és el Principal, i no fem FAMA, això és en el Calderón jo si vols et parle del que fem ací. Coneixes Miquel Gil?" (x 24000 vegades)
Ja tinc ganes que sigues les 6, és dijous... Recupere Nota Mental. Que fan hui en la tele??? Aaahh nooo, que hui és San Valentín... Hui toca peli. M'apetix vore Armagedon.
Com cada matí llig la pàgina 408 del teletexto... pistes astrals del dia. No faig el llit, mai el faig. Sembla que esta nit m'he barallat amb algú. La colxa està feta un lio a terra.
Fa fred, molt, podria haver pillat un gorro. Entre al banc, com cada matí, i un xorro d'aire calent incòmode en rebolica el monyo. En fa molta ràbia. Compre els periòdics, com cada matí, però hui en regalen una caixa de bombons. Ah sí, hui és San Valentín. Bombones Valor... 6, un de cada sabor... a mi sols m'agrada un, el roig. Un tallat en la llet natural, com cada matí. Els mateixos parroquians, café amb llet i una ensaimà, suc de taronja i tallat, mitja de formatge blanquet. no sé com es diuen, però sí el que esmorzen (?¿?¿) Me'n vaig cantant la cançò que cada matí i a la mateixa hora posen a la ràdio: ... virgen de la locura nunca más te voy a rezar...
Instintivament la meva cara canvia quan entre a demananr la clau al bar on possiblement més herbero, biri-biri i conyac es consimisca a tot el centre. Abierto de 6 a 24 horas todos los días del año. Todos. Una vegada més he d'enfrontar-me amb el primer enemic del dia, la persiana. La persiana que cada matí en trenca l'esquena. Vinga Miri, 3 moviments, uno, dos, tres. Ja està, sóc la campiona mondial d'alterofilia.
S'han tornat a deixar els llums encesos tota la nit. Mentres encenc l'ordinador, que com jo encara té el cervell líquid (a pesar dels dos cafes) m'estire l'orella per ta que el pinganillo aguante bé i no caiga. No lo consigo. Encenc la ràdio per vore si pille el final de la cançò ... no se restar, no se restar, tu mitad a mi corazón. Messenger, correus, repaso als bloggs, tres periòdics, hui hi havia per subrallar. Telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, tutururu, telèfon, telèfon, telèfon, telèfon, tutururu, tutururu, telèfon. Mmmmm tinc bombons...agarre el roig. "Voleu un bombó?". Pausa, café.
Les 2, pase d'escurar, no tinc aigua calenta i fa molt de fred. La nevera mola, si no l'obris. Nota mental: Anar a Mercadona. Tonyina, formatge, una tomaca i cus-cus. Fácil, rápido y para toda la familia, a més no he d'embrutar gens.
Les 4, faig la ruta llarga per anar a currar... tarde 5 minuts. gire el cantó amb l'esperança que la persiana continue alçada, ha sido un ratito. Mieeerrrda!!! La cambrera de les vespraes és molt anpàtica. Esta vegada he quedat subcampiona del món. Sona el telèfon, conteste sense haver-me posat el pinganillo (?¿¡!?¿?¡!?¿¡!) "Grrrr, NO, ací és el Principal, i no fem FAMA, això és en el Calderón jo si vols et parle del que fem ací. Coneixes Miquel Gil?" (x 24000 vegades)
Ja tinc ganes que sigues les 6, és dijous... Recupere Nota Mental. Que fan hui en la tele??? Aaahh nooo, que hui és San Valentín... Hui toca peli. M'apetix vore Armagedon.
6 comentarios:
Fas cus-cus amb toninyeta , formatge y tomaca?. MMMM... i està bo?. No ho se. Però, per si de cas: BUAJJJJ!. No en vull.
XD
Jo el faig amb pinxitos i està requetebuenoooooo!!!!
¡Anda! ¡Que me habías nominado para un premio y no me había enterado...! Esto me pasa por irme dos o tres días de vacaciones jajajaj ¿Y qué tengo que hacer ahora?
Besos
on està la mirims? s'ha perdut?
Jo no sé on està, però des q va ixir a la contraportada del Ciudad, molt mona ella, per ací no se li veu el pél!
Deu ser la fama.
Si és que la fama llança a perdre a les persones. No som re, que diria Luisito El Agonías.
Publicar un comentario