KamiKaze mañanero

Hi ha poques coses pitjors que la sensació que sents quan et fumes un cigarro després de glopejar en Listerine... lo del fresquito mesclat en nicotina no mola. És prou asquerós, hauria de deixar-ho... No més Listerine. Ya me mato yo las bacterias con Chester (como los malos malotes). Hui un mosquit ha decidit que el meu ull dret era el lloc idoni per fer una maniobra d'aterratge d'emergència perfecta. L'entenc per que si haguera intentat la maniobra un poc mes avall habria estat engolit per una balena, com Jonàs. Los mosquitos tienen rotor de cola?¿?¿

La cosa és que el que al mosquit li ha paregut una bona idea a mi m'ha paregut una tremenda putada. El maldito... Mentre baixava pel carrer Sant Francesc, com cada matí, guinyant-li l'ullet a tots els obrers, que bueno... a molao... Si haguera portat falda me hubiera exao unos bailes, però tenia un misquit dins l'ull, una situació bastant incòmoda però, l'únic que tenia al cap era intentar recordar una poesia que una amiga, la Crispi, en va dedicar a l'escola.

Eran los años 90, a los 4o sonaba "tu piel morena sobre la arenaaaa nadas igual que una sirenaaa" y "llora el diaaaablooo porque el hooombre la destronó". Jo, ja portaba flequillo (por Dios!!!) El meu cole era de monjes, no és una escusa... Era de monjes però de les molones, sempre he pensat que esmorzaven òsties consagraes en mermelà de fresa i un gotet de llet en EKO. El meu cole molava, teniem un pingüino. Le llamábamos Sor Josefa. En fin que un dia a un dels mestres se li va ocòrrer la genial idea de editar un llibre en les poesies que haviem d'escriure. I quan dic editar estic referint-me a fotocopiar-lo tamany quartilla, posar-li una cartolina de tapa i una grapa i au... lo que viene a decirse editar un libro. Poesia!! que fàcil, limón, jamón, campeión, camión, ilusión... Poesia, escrita en paraules que escomensaren per la mateixa lletra. Espinós, tu la "J". Jooooooooddddeeeeeeerrrrrr!!! Va ser un desastre, al final ni llibre ni òs..es. La meua va ser de les pitjors... la "J"... era algo aixina com: Joven Juez Juzga Jibaro Jorobado...

Però, i retomando, jo baixaba este matí pel carrer Sant Francesc lligat-me a tots els obrerillos (1 u 2, però dir tots mola más, pareix que siguen un mogollón, en fin...) mentre lluitava per no traurem un ull intentant desfer-me d'un KamiKaze punyeteret i m'ha vingut al cap el poema que la Crispi en va escriure. Han pasat molts anys però crec que m'enrecorde, era más o menos:

"Moscas mosquean mosquitos
Mosquitos mosquean moscas.
Moscas y mosquitos mosquean Míriam.
Míriam mosqueada mata moscas y mosquitos"

Oooooole que si! Poesia pura. És uno d'eixos records que molen, situacions que recordes no saps perquè, però al recordar-ho sents algo especial. De segur que la resta de protagonistes ni se'n recorden, o ho fan amb un sentiment diferent. (Ara me posat metafísica, yo es que soy una "mujer" muy seria)

En fin Pilarin, que com últimament estic de lo més oriental, he pensat en escriure un Haiku mañanero para resascirme i intentar tancar el círculo, que siempre viene bien.

Juliol
jardí joiós
jeuen joves
jurament justificable
joc jocós

Vale, decididament la poesia no és lo meu.

P.S: Jo tenia una amiga que es pareix a la loca dels gats dels Simpson... l'últim que sé d'ella és que havia viatjat a Londres... sols vull dir-li una cosa: Mr. Darcy i jo sóm molt feliços, portem 6 mesos junts, estem pensant en tindre fills, no propis clar. Volem fer-li la competència a Bradd i Angelina, serem la primera familía Bennetton d'Espanya.