Sóc una cutre, lo sé. Fa un mes que no me viene... la inspiración joder!!! Aixina que he pensat penjar algún fresquitas de los antiguos, de los que tengo guardaos en la despensa, sólo para cuando vienen invitados. Puuuffffffff Sus lo he dixo, sóc una cutre, i sin fans que és lo más peor. En fin ahí vos el diexe xatos
Hola xiquetes.
Aquest és un mail sólo pa vosotras. La Cris m'ha deixat un cd en música Chill Out marino, i a mi no està relaxan-me gens, el que m'estan entrant són ganes de pixar tio, tanta ola, tanta ola!!! I no deixe de mirar al texo a vore si em cau alguna sorpresilla de les gavines.
Doncs bé, el principal motiu d'aquest mail és contar-vos la peli d'amor que vaig vore ahir. La peli en question es dia: Un paseo para recordar, títol que per cert no té res a vore amb la pel·lícula, es com si a Titanic li hagueren posat de títol "Habia una vez un barquito xiquitito". No sé ara no se m'ocureix cap ejemple.
Pos això que la peli era d'amor, però no d'amor amor, no, solo era de un poco de amor, he de confesar que vaig plorar un poquet, però soles un poc, el que no sé es si ho vaig fer de pena o perquè m'han pujat les diòptries. La qüestió és que vaig plorar.
L'argument de la peli era pobre, pobre, pobre. Poseu-vos en situació: Típico instituto americano (que pareix que només hi haja un en tota américa, per què son tots cagats al de Sensación de Vivir), típico xico famosillo en el insti perquè és el guaperas i mola mazo ser como él, vale? Típica xica paleta, en aquest cas la filla del retor del poble (tiene delito la cosa).
Total que el guaperas casi mata a un compi del insti per què li fa tirar-se a una balsa casi buida (el xaval és un poc gilipollas la veritat, és el típic que li dius: "A tu et demanen que et tires a una balsa d'aigua casi buida i ho fas, no? pos uno d'eixos) Total el xaval acaba a l'hospital i al prota guapetón el castiguen a fer servicios a la comunidad (que és como los trabajos forzados, però pa estudiantes americanos) i li toca fer de tutor pa xavals i participar en l'obra de teatre, i per supossat que ell és el prota de l'obra (un musical per cert) junt amb la filla del retor. Resumiendo que se enamoran mutuamente i ella es mori.
Triste? si, un poc la pobre xica tenia leucemia, és molt trist açò. La questió és que tenen 18 anys i el loco del xaval li demana que es case amb ella, pa enviudar pronte i cobrar el segur (vaig pensar jo), però no ho fa per què a ella li fa il·lusió casar-se en la mateixa esglesia que ho fan fer els seus pares. Total que el xic es trenca els cuernos pa fer-la feliç i els guionistes la maten al final. Enserio que jo estava pensant que ha última hora apareixeria algún metge i la salvaria o algo, o que el amor que sentia por su esposo la salvaria de una muerte segura, però se la van carregar. Un dramón?, no, el primer dia de cole és molt més dramàtic. O no vau vore ahir las noticias de Antena 3?.
Bueno pos si algún dia aneu al video-club i la veeu no la pilleu que ja sabeu com acaba. Encara que si la voleu pillar i contrastar opinions alla vosatros eh!. Quien avisa no és traïdor.
Ale pués, vaja bé.
B7s de la Miri
Aquest és un mail sólo pa vosotras. La Cris m'ha deixat un cd en música Chill Out marino, i a mi no està relaxan-me gens, el que m'estan entrant són ganes de pixar tio, tanta ola, tanta ola!!! I no deixe de mirar al texo a vore si em cau alguna sorpresilla de les gavines.
Doncs bé, el principal motiu d'aquest mail és contar-vos la peli d'amor que vaig vore ahir. La peli en question es dia: Un paseo para recordar, títol que per cert no té res a vore amb la pel·lícula, es com si a Titanic li hagueren posat de títol "Habia una vez un barquito xiquitito". No sé ara no se m'ocureix cap ejemple.
Pos això que la peli era d'amor, però no d'amor amor, no, solo era de un poco de amor, he de confesar que vaig plorar un poquet, però soles un poc, el que no sé es si ho vaig fer de pena o perquè m'han pujat les diòptries. La qüestió és que vaig plorar.
L'argument de la peli era pobre, pobre, pobre. Poseu-vos en situació: Típico instituto americano (que pareix que només hi haja un en tota américa, per què son tots cagats al de Sensación de Vivir), típico xico famosillo en el insti perquè és el guaperas i mola mazo ser como él, vale? Típica xica paleta, en aquest cas la filla del retor del poble (tiene delito la cosa).
Total que el guaperas casi mata a un compi del insti per què li fa tirar-se a una balsa casi buida (el xaval és un poc gilipollas la veritat, és el típic que li dius: "A tu et demanen que et tires a una balsa d'aigua casi buida i ho fas, no? pos uno d'eixos) Total el xaval acaba a l'hospital i al prota guapetón el castiguen a fer servicios a la comunidad (que és como los trabajos forzados, però pa estudiantes americanos) i li toca fer de tutor pa xavals i participar en l'obra de teatre, i per supossat que ell és el prota de l'obra (un musical per cert) junt amb la filla del retor. Resumiendo que se enamoran mutuamente i ella es mori.
Triste? si, un poc la pobre xica tenia leucemia, és molt trist açò. La questió és que tenen 18 anys i el loco del xaval li demana que es case amb ella, pa enviudar pronte i cobrar el segur (vaig pensar jo), però no ho fa per què a ella li fa il·lusió casar-se en la mateixa esglesia que ho fan fer els seus pares. Total que el xic es trenca els cuernos pa fer-la feliç i els guionistes la maten al final. Enserio que jo estava pensant que ha última hora apareixeria algún metge i la salvaria o algo, o que el amor que sentia por su esposo la salvaria de una muerte segura, però se la van carregar. Un dramón?, no, el primer dia de cole és molt més dramàtic. O no vau vore ahir las noticias de Antena 3?.
Bueno pos si algún dia aneu al video-club i la veeu no la pilleu que ja sabeu com acaba. Encara que si la voleu pillar i contrastar opinions alla vosatros eh!. Quien avisa no és traïdor.
Ale pués, vaja bé.
B7s de la Miri
