Pasar-me el pont recol·locant els mobles del menjador i escoltant 40 Latino, no era la meua primera opció. Menjar-me mitja caixa de muesli con xocolate marca hacendado i llegir-me un llibre sobre gestió teatral que el boss ens havia recomanat i que tots els compis de curro han llegit i jo no, perquè pensava que era de conya, tampoc. És el que té la metereologia, la gripe i la crisis. Per sort és el típico ciclo històrico, anda que no vaig estudiar jo a la carrera casos semblants. Lo de sempre, un període de fortes inclemències metereològiques; pèrdues importants de collites; epidèmies; pèrdua de població… crac econòmic. I jo sé com acaba... Asi que, una de dos… o se arma una Revolusión de las gordas (lo que viene a ser liarla parda) o la selecció espanyola logra un gran triunfo.
El millor dels moments de crisis és que el personal s’aspabila (aspabilar, esta també és bona). A vore si a algú se li passa pel cap inventar uns auriculars innalàmbrics pal mòbil. No hi ha cosa que en done més ràbia (miento más que hablo, perquè a mi en fa ràbia tot...) que estar 10 minuts desenrollant els p... cables dels auriculars. (esto lo he soñao) Ahir casi caic per les escales de casa intentando lograr tal proeza. Per sort els meus chacres estan aliniats, que no alienats. Soy un árbol... mis raices...
Total per escoltar la última de Maná Fffffff es que són malos. Vuelve el amor y la luz... o ella pagaba les factures de la llum o era d’Iberdrola i pa putejar-lo por cantante maaaalooooo li va tallar la llum. Porfis genio que sea la dos. Que ràbia els tinc, que ràbia en fa saber-me les cançons... I és que encima són feosy pesaaaos. No podiren ser com Manolo triunfito, que dona igual que és el que està dien-te, com si estigueren recitant l’alineació del famós Espanya-Malta, o desmontant de memoria un motor de tractor. Manolo, olé eixa barba de 3 dies. Si fores el granjero de la tele que busca novia… no me lo pensaria, però m’enganxaria al programa. Sea de la cadena que sea. Veis como la crisis espabila?¿ La gent ja no sap que inventar-se, ni que fer... Yo me pido delinquir com Rodríguez Menendez, menudo crak. El guión definitivo. Colaboraciones con el ministerio del interior… ese video de Pedro J. … Política, medios de comunicación… sicarios que intentan matarlo por 50 millones, un rolex i un polvo… La INTERPOL… Nuria Bermudez, Dani Güiza… Aragonés… (con la selección hemos topao!!) Turquía… integrismo islàmico. A mi me da pa una trilogía eh!! Gestionenlo Señores de Holiwood. El millor de tot és que el prota pot ser calvo!!
A mi Emilio en cau bé, les coses com són, el tio se lo ha currao, a estat més listo que els demés... Però no existe el crimen perfecto, per molt C.S.I. que hages vist. Al final xivatazo... no se puede confiar en nadie. O estas con la familia o estas soles. Este prodria ser l’argument de la segona temporada de la serie: quí, perquè i per quant va ser traicionat Emilio?¿ Quiero ser hija de James Gandolfini
Conclusió del pont:
- Necessite un moble roig per al menjador.
- Definitivament, i per moltes versions que escolte, no. No puc en Antonio Flores. Donde quieras que estes, des del carinyo eh! No me vayas a exar una maldisión gitana.
- Dec tindre una força sobrehumana... serà ese mi super-poder?¿... voy a vaso roto por dia, nostamal!
1 comentario:
Els díes tontos de pont i que damunt ixen ploent són per a d'això , per a fer coses que no fas habitualment. Com el que vaig fer jo que va ser arreglar el meu armari de la roba que estava manga por hombro!!.
A ma mare li ve de puta mare per que la seua colecció de draps per a la neteja aumenta cada vegda que faig açò, jujujuju!.
Publicar un comentario