Estado de Buenaesperanza

Leo en El Pais: "La enigmática sonrisa de la Gioconda podría deberse a que estaba embarazada o acababa de dar a luz." Això és el que diuen un grupet d'investigadors canadienses que si visquerem en South Parck els perseguiriem pa pegar-los una palissa o apedrejar-los, com en la Vida de Brian (jo faria negosi venent gravilla de la Glorieta). Total que la Mona Lisa sigue dando que hablar. A mi em molaria tornar enrere en el temps i fer dos coses: UNO que no pare ninguno: Signar la Biblia, i DOS cagalló de gos: preguntar-li a Leonardo: Ascolta Leo esta tia qui collons és?? I perquè fa eixa cara?? Sempre he pensat que era vizca i que estaven fent-li monaes mentre la pintaven i lo que està és aguantant-se la risa i la pixera. Segons diuen els canadienses el quadro està pintat pa conmemorar el naixement del segon fill de la dona esta... Mira, com la Letizia, podrien pintar-li a ella també un quadro, jo me'l posaria en el aseo, como Napoleón, ese si que tenia gusto artístico.

En fins que ara que la cosa del corasón estava calmaeta, després de la mort de la Rosio i en Julián Muños en la carsel de mujeres la Leti es queda en estado de buena esperanza (antes es dia estado de las tormentas però els portuguesos el van canviar per estado de buena esperanza, com el cabo), veges tu, otra vez, pa que mi que ha sigut un accident. I serà el net número 8, 8!! Sempre m'he preguntat com deu ser la vida de rei. Vull dir la vida de persona normal, la vida de Juan Carlos, sin el primero. Quan s'alce pel matí, li pegarà un besito de amor a Sofi?? Perquè digo jo que dormiran junts no? I que esmorçarà?? Crispis? Tostaes en tomaqueta i un tallat? I si vol sopar pizza?? Li la portaran directament d'Italia o tocarà a Telepizza?? Mira que te llamo del Palasio Real para haserte un pedido, queremos tres familiares, una carbonara, una quatro quesos i una reina i traerme un regalito eh! Que soy el rei.

Jo m'magine a Juanki sentat en el sofà, o en el trono que mola más (però e el trono de rei no de Roca) en les pantufles i el batí mirant la tele, el que no arribe a imaginar és quin programa vorà... Igual és un fan de Perdidos o de Mira quien baila, sí, crec que el rei és fan d'Ane Igartiburububuru. I els dimecres voran el peliculón de Antena 3, lo estoy visualizando, Juanki pegant cabotaes i Sofi dient-li mira rei (perquè en la intimitat li deu de dir rei en tono carinyos) haurem de dir-lis algo a estos d'Antena 3, me'n vaig a dormir, que estic farta de tant d'intermedio. O tal volta vegen les pinícules antes de que isquen en el cine, quan Almodovar fa una peli primer la envia al Palasio Real i després a los cines ABC. O igual se les baixa??? El rei tindrà internet??? Jo vull la seua direcció de semenger!! Aii com serà?: eltiodelasxapas@hotmail.com , juancarlosreydespaña@hotmail.com, JuanCarlosAlfonsoVictorMariadeBorbonyBorbon-DosSicilias@hotmail.com Voy a agregarlo, a ver que me sale. El rei es un pirata fijo, segur que es baixa pelis d?internet pal netets, i juga on-line en Froilan al Warcraft o al Age of Empires. Mira Froilansito tu hasle caso al iaio que de esto de conquistar sabe un rato, que me viene de familia, aiiii Felipe II que en glòria estiga.

La vida de rei ha de molar, o no, perquè el jet lag eixe deu de ser mortal, mon pare diu que el Papa, el Woitila, és va morir de tant viatjar. El jet lag en convertix en el temps en el hombre menguante. Hoy a Estocolmo que són tres horas menos, mañana a Brasil y me llevo seis... Al final no saps ni els anys que tens tanto sumar y restar hores...

I això de voret en la tele té el seu rollo, a mi em fa mogolló de ilu vorem en el periodic tots els Nadals pel Tirisiti. Lo que passa es que ixir tots el dies... Mira Sofi otra vez sales en la tele?? Apunta-lo en el quadrante, perquè segur que en la porta de la nevera tenen un quadrant on van apuntant les voltes qui ixen en la tele, i fan competicions va ganando Felipe que es un picao.


En finsss que viva la República.


Tschüs (no estic costipà. Traslation de l?alemà: Hastalueguito)

Hui esmorsem esparteros, mmmmm.

Diiiooosssssss, dioooossssss, diooossssssss. Ja estan ací!!! Con sus taparabos, con sus cascos i sus espadas mmmmmmmm. Diooosssss que sucios!!! Per favooorrrrr. A estos els ensabonava jo poquito a poquito. Oooohhhh donuuuts...

En fin, que és una peli, mmmmmm, vaya pelii. Un any esperant-la i ja, per fi, llegó!!! Que viva Esparta,que viva Leonidas, que vivan los taparabos!!!

300

La bascollà del mes

Aiiisss ahir vaig vore l?anunci d?un nou programa de Quatro que un tipo va pel desert de les Palmes morint-se i diu: Nosequien dame una senyal!! I va i cau una senyal de transit. Puuuffffff, Pablo Motos. Sóc la única persona del món que odia a este tio???? No me lo puedo de creee!! Que somos mandriles?? Orangutanes?? Però si és horrrriiiibllleeeee todo él. És el típico graciosillo que vol fer creure que mola y que sus xistes son super molones!! És el típic personage que et dicen que és super simpàtic i gracias i después dius: Vayaaaaa petardo de tio, menudo flipaooo!! I la barba?? Per l?amor de Déu que barba, lo de Gasol és una barba lo teu és roooonnnnyaaaaaaa!!!

I ara? para más INRI mos el posen el diumenge per la vesprà, con lo qual:

1- Mos lleven Humor Amarillo, la qual cosa seria inconcebible.

2- Mos lleven Soy el que más sabe de televisión del mundo, la qual cosa seria inconcebible.

I total pa què?? Pa descubrir que algunes cançons pareix que diguen una altra cosa?? Ese va a ser el contenido de tu programa??? Pablo Motos? que eres un rollo!!!!

Qué nos está pasando senyor Quatro, con lo bien que íbamos. Soles falta que fitxen al tio del tiempo de Antena 3!! Roberto Brasero, un altre que és mereix la bascollà del mes. Tio, que m?estreses, que no mola que parles tan apresa!! Joee con lo largas que son las noticias de Antena 3, doneu-li un poquet més de temps al xaval!! Uffff, que està parlant i va inclinant-se conforme agarra velocitat i fa força i tot. A mi em fa l?efecte (m?ecanta esta expresio) que va a explotar-i el cap en qualsevol moment, com el xiquet de Volkswagen que també fa ràbia mil. Jo crec que qualsevol dia quan tallen sentiras Booom i serà el tio del tiempo que haurà explotat. Cosas del directo.

Una volta en una conexió en directe en el típic reportero becari que envien a cobrir noticies pels pobles d?Espanya van pillar al pobre xic fumant, pillao infraganti fumando en el lugar de trabajo, menudo paquete te van a meter, i el del plató dient-li: Me oyes Ricardo? Ricardo??

O la volta que Pedro Piqueras (que fa tems tenia monyo) li va pasar la conexió a Malena Gracia i li va contestar Malena Márquez, morena, 1?60, con gafas... que es va quedar flipà i aguantant-se la risa va dir la noticia i va passar la conexió a Chucky. Si me van a exar que lo hagan con motivos, por la puerta grande mevoooyyyy nanoniero nanoriaaa...

(Este final me l?he inventat, lo de Chucki i tal, però es que he pensat que haguera molat que s?acabara aixina... Jo es que soy así, fantasiosa)

Devolvemos la conexión

XOMINÀ 1

Obric un nou espai a este mi blogg, el de les xominaes, vale, sí alguns pensen que tot ell és una xominà, però atentos senyores està és una d'eixes coses que veus per l'interné i penses: Redéu quina xominà. I com a mi totes estes coses em molen pos les pose i punto, sempre teniu que discutir en mi o que? Que vos pasa?????? "Laissez faire, laissez passer" Aaaaaaaaaa nyervit em poseu!!!

Sen recordeu de Rafaela Carra?? Caaaarraaaaaa, Caaaarrraaaa, sen recordeu del seu famosísim "Si fuuuueeerrraa un colorrr seria el negro. Si fueeerrra un robot....

Esto me lo he encontrao en esta pàgina i mira ma molao jejeje. El que no entenc massa bé és que collons vol dir este nom, segons el gran traductor de Elmundopuntocom que tot el món utilitza encara que ben bé no t'aclarisca mai res, vol dir: Demandante que presenta una réplica Mecánico Inteligente Intencionado para Sabotaje Imperioso(Magistral).
Vamos que per lo vist sóc mala, mala, mala, una màquina de matar, nasia pamprenyar.

En finss...

LENOREEEEEEE

Vale sí ja sé. Després del post pastelón del altre dia queda un poc raro, però no és monísima, no l'adoptarieuu.

Ale vos deixe alguns dels meus capítols preferits de Lenore pa que disfrute un rato (vosatros que sou listos i sabeu anglés, jo me conformo con los cómics traducidos)

Hairball (Bola de pelo vamos)




A Walk In The City (xuxurxurxuxuxuruxurxuruxuru por el lao más béstia de la vida


Mr. Gosh (I love yuo Mr. Gosh, vente conmigoooo


A New Toy (Roto, roto, roto, roto, roto, ROTOOOO jajajajajaja



Si voleu vore més vidrios ja sabeu on trobar-los


El regalo ferpecto i otro i otro A mi es que m'encanta demanar.

Post-Art

"En las aguas profundas que acunan las estrellas, blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio, flota tan lentamente,recostada en sus velos..."

(Rimbaud)

Ophelia (1851-1852)

John Everett Millais (1829-1896)

"Llegada que fue, se quitó la guirnalda, y queriendo subir a suspenderla de los pendientes ramos; se troncha un vástago envidioso, y caen al torrente fatal, ella y todos sus adornos rústicos. Las ropas huecas y extendidas la llevaron un rato sobre las aguas, semejante a una sirena, y en tanto iba cantando pedazos de tonadas antiguas, como ignorante de su desgracia, o como criada y nacida en aquel elemento. Pero no era posible que así durase por mucho espacio. Las vestiduras, pesadas ya con el agua que absorbían la arrebataron a la infeliz; interrumpiendo su canto dulcísimo, la muerte, llena de angustias".

Hamlet, W. Shakespeare

Són molts els autors que s'han inspirat en l'Ofelia de Shakespeare, però a mi la que més magrada es esta. Hi han altres Ofelies però per a mi, ésta és l'autèntica. No sé perquè però els personatges femenins del senyor William sempre m'han fascinat, tornar-se loca i morir d'amor...

Altres Ofelies que m'agraden son: Esta que apareix a la contraportada del disc Celebrity Skin de Hole, i que és de Paul Steck. I esta i esta que són de Waterhouse. D'aquest pintor lligat als prerafaelistes també m'agrada molt "Miranda" inspirada també en una obra de Shakespeare .

*************************************

"O, wonder! How many goodly creatures are there here! How beauteous mankind is! O brave new world, That has such people in't!"

La Tempestad, W. Shakespeare

Miranda-The tempest - 1916

John William Waterhouse (1849-1917)

*************************************

No és bonico, ni estarieu hores mirant-lo. Intentant adivinar en què està pensant, què està esperant...

Un altre quadre que m'agrada moltíssim i que no té res a vore amb Ofelia és este "Lady of Shalott" també de Waterhouse, inspirat en el poema de Tennyson, del mateix nom i que forma part d'una trilogia de temática artúrica. En este quadre es veu a Helena, pobreta meua que després d'adonar-se'n que el maxito de Lancelot la abandonat per la loba de Ginebra desideix llevar-se la vida, i deixa contància a unes cartes dirigides als caballers de la taula rodona.

"Y a lo largo del río fué desvaneciéndose como el titilar de unas velas y el arrebolar de unas cartas... "

"Lady of Shalott?. Alfred Lord Tennyson

El regalo ferpecto

Miriam és una...

No digau res.


Ma fet molta gràcia el post d'ahir de Guille i m'he le copiat. Símplement he posat "Miriam es una" a Google i mira tot el que m'ha ixit.

• una historia escalofriante, en muchos aspectos
• una diseñadora grafica salvadoreña
• una creadora única
• una chica a la que nunca he conocido
• una de las personas más brillantes que he conocido jamás
• una bella persona
• una invitada habitual
• una chica preciosa y muy inteligente
• una línea de acción de ayuda directa
• una joya
• una joven talentosa que toca la trompeta en una banda
• una fuente inagotable de artículos
• una chica fuerte de Vigo que trabaja de "controladora de instalaciones, chaval...".
• una mujer luchadora, atrevida y valiente
• una niña-adulta
• una morocha de un fisico espectacular y una sensualidad que la convierte en ...
• una mujer muy guapa y muy simpática
• una vocalista virtual femenina
• una mina
• una de ellas y acaba de llegar a Santiago
• una de las hembristas a las que se alude
• una muchachita que raramente hace algo que no haya pensado con anterioridad
• una mujer (o proyecto de)
• una tonta
• una amiga del grupo madrilenyo Maroon
• una puta cogelona
• una gran profesional
• una asociación civil
• una señora identificada con el proceso
• una persona que ha conocido la tragedia y el dolor
• una mujer que no se deja vencer fácilmente
• una excelente cultivadora
• una mujer tímida, y no puede ocultarlo
• una lengua muerta no, muertisima, ignorante ...
• una mujer Soltera de Oro
• una mujer que ya tiene 62 años, que está próxima a cumplir los 45 años
• una de las tres letras madres del alfabeto hebreo

Ale Besos mil

Ánimo xaval

Mi más sentido pésame a la familia del banderillero que ahir va ser inculat per un bou a no se quina plaça, 20 centímetros de cuerno (centímetros de los auténticos) por el recto. Dolorós, molt dolorós.

Donde quieras que estes querido banderillero cada vez que vea un 5 me acordaré de ti.


Besitos.

Si riure aprima fer risa que fa??

Ai ai ai ai, vinc d e fer-me un café en el mamella, bar mític d'Alcoi conegut per les tapetes i per la seua variadísima fauna. He entrat a bona hora estava ple d'homes i jo vaig de roig. Un tallat en la llet natural. De seguida un tipo de la barra m'ha cedit un taburet. Gràcies amable. Darrere de mi a una taula estava el candidato numero 3 per a ser pare dels meus possibles fills, uno d'eixos xics que veus pel carrer i dius: Miraaaaa que mono!! (açò les xiques ho entendreu, a que sí?) Només entrar l'he fitxat, pijo com ell soles, vestit en traje i sabates de diumenge, comercial vamos, de Don Piso. M'he sentat al taburet i no se perquè he pensat que si l'arrimava més, els peus m'arribarien a la barra per a apollar-los, aixina que he pegat un botet per arrimar-me i... ... (punts de suspense)... ... ... m'he arrimat al centro de la terra, he caigut, me pegat una òstia sense miquitiua de glamur. Mentre caia m'ha pasat el temps a càmera lenta, he vist com l'home que tenia al costat, el amable, s'agaxava a replegar-me i com el pare dels meus fills tancava els ulls i agaxava el cap, com dient: Casi pero no. Podria haber sido bonito xata (perquè als meus somnis tot el món parla castellà menos jo... que raro no?, el subsconciente i las peliculas de amor) s'alsava i se'n anava i jo allí a terra. Si la meua vida fora una pel·lícula este seria un gag prou graciós i trist alhora. Rollo Bridget no? Però no ho és, tot i això per lo vist ha estat graciós perquè el amable m'ha dit: jajjaajaja si ho sé no et deixe el taburet jajjaja... A lo que jo li he contestat: donam el teu telefono i et tocare pa que contes uns xistes al meu aniversari capullo! (mentira, li he dit je je je) Total que me n'he anat sense pagar.

Dolorida pel bac, soltera i avergonyida he baixat a Marcos a comprar-me un polo. He tingut que soportar que la dona m'esplicarà perquè li agraden els polos de llima, m'he tingut que enterar que li molen tant que desp`res no es llava les dents pa que el gustet li dure, m'he tingut que enterar que per la nit menja fruita perquè està mal de l'estomac i la fruita li fa anar al aseo, i aixina i tot m'he comprat un polo de llima, que estava un poc apegat al paper i que m'ha fet una taxa horrible a la camiseta que no se'n anirá segur en aigua soles i que m'ha caigut a terra de l'esforç que he fet per desapegar-lo.

Dolorida pel bac, soltera, avergonyida, bruta i apegalosa he pasat per davant d'uns obrers que han girat el cap quan he pasat, ara estic ací a l'ofice em fa mal el cap, el boss acava d'arribar. Rigau, rigau.

Ale

Post-vacacional

El finallll del veranooo llegó y tu nanonianonanaaaaa, ajjajajaja, me rio por ni llorar.

No sé si li pasarà a molta gent però per a mi l?any escomensa l?1 de setembre, supose que serà perquè després de passar 17 anys de la meua vida estudiant, més de la mitat ara que ho pense, tengo el calendario cambiao. Els alcoianets escomensen l?any el 25 d?abril, cada uno ... Esto és l?anarquia!! Setembre marca l?inici d?una nova temporada. Hui podria cosiderar-se el primer dia de l?any. La gent es reincorpora als seus llocs de treball, es queixa perquè tot està super car, la zona azul, els llibres dels xiquets, la roba... Sufre la síndrome post-vacacional que jo no he patit mai però que compare en la síndrome pre-menstrual i que voleu que vos diga, no té tan mala pinta. Jo el que sofrisc és la síndrome de la gent que patix la síndrome post-vacacional, m?enteneu no? Que es poseu d?un pesaet en lo de tornar a currar... (Inciso de mala llet) no és per fer-me la víctima però jo no he tingut vacances i no m'he mort o serà que lo he soñao??

Este mig dia a les noticies de Canal 9 ha ixit una ?noticia? (s?han de gastar moltes cometes quan es parla de Canal 9) que ha donat molt que parlar a la sobremesa. Una empresa d?Alacant ha tret les seues oficines a la platja del Postiguet per a que els seus treballadors no ho passen mal després de les vacances. Això són pollaes!! Paraules de mon pare. Allí estaven els curritos fent acua-aerobic en la platja, i escoltant musiketa en directe (uns tipos en un tambor i una guitarra) en finss. Pollaes, sí papa sí això són pollaes. Vaig a dir-li jo al boss de traure el ordenador i el teléfono a la Glorieta a vore que em diu...

Ara toca lo que toca, acostumbrar-se a la rutina, les cues a la màquina de café, trobar-se a algú en els aseos ... i anar prearant-se para el crudo invierno, i en açò no em referisc a comprar kilos i kilos de farina i litros d?oli i ous per poder sobreviure, nooo, em referisc a acostumar-se a portar sabates a portar jaqueta pantalons llargs, etc, etc. Jo me posat pendientes, el gran complemento del invierno junt amb els gorros i les bufandes i lo estoy pasando fatal!! Tic els forats (de les orelles) dolorits, casi en carn viva... para presumir hay que sufrir, encara que hem caiguen les orelles a trossos ho superaré, como casi todo en esta vida excepte el fet d?assabentar-me que dins d?Espinete hi havia un tipo, a mi es que això em va marcar molt.
Proposiociones de año nuevo:
1- Buscar el manual de Bonaparte, traduir-lo al valencià i entendre la guillotina que em comprat a l?oficina.
2- Vist que el llenguatge de les òsties no dóna el resultat que jo esperava... rebaixar-me, clavar-me la llengua en el cul i fer les paus en la fotocopiadora.
3- Perdre 5 kilos (com a mínim) per a que en tornen a cabre els pantalons de l?any passat, comprar-me un vestuari nou no entra dins dels meus plans econòmics per a enguany
4- Ligar-me algún pijales dels que passegen pels corredors d?este mi edificio, que me presente a sus padres y nos casemos por el rito zulú en Alfafara. O trobar un noviet, que ja està bé la cosa.
5- Apuntar-me de nou a ioga i no anar de negre per a que no hem tornen a dir que trenque l?armonia del grup. I aprendre a fer el buit per a poder soportar les xarraes i xarraes i xarraes de ja sabeu qui (per cert que encara continue buscant un matón que treballe bé)
6- Fumar menos o dejar de fumar.

7- Cosir-me la boca que la tinc massa gran

8- Portar-me mal

Bé jo pense que algun punt d?estos es aconseguible (esta paraula no se si me l?he inventat o realment existeix)

Ale no patiu que ja queda menos pa Nadal.

DIA del BLOGUERO

Arribe tard, i mira que no m'agrada gens fer-ho. Pensava fer una trampilla i posar la data d'ahir a este post, però ja sabeu que no sóc gens tramposa... (titutituituituituti)... Ahir va ser el dia del bloguero universal aixina que vaig a unir-me a esta iniciativa.

1- DADANOIAS Blogg erótico-festivo (perquè a les xiques també ens agrada, què pasa?)

2- EL PITO DOBLE De sobres conegut per casi tots, mesclaillo d'orxata i agualimón (Sóc fan de Quatermain)

3- FIELTROMANIA O como morirse de envidia de gente que hace cosillas xulas

4- SANASYSALVAS O como morirse de envidia de gente que hace cosillas xulas segunda parte (jo és que sós aixina d'anvejosa)

5- LA WONDER WOMAN Perquè jo de major vull ser aixina, una wonder.

Pos eso, eixos són alguns dels bloggs que llisc tots els dies disimulant per a que el boss no em pille sense fer res. (My new job is a recreo continuo)Però com sóc tan estupenda vaig a possar-ne uns quans més de los quales soy super fan (i que conste que no és peloteo):

1- El master Gràcies per fer-me vore que sóc una friki

2- El comander Gràcies per les clases particulars del meravellos món dels còmics

3- El desconocido Algún dia ens vorem i farem una barcella

Misteriosament estos tres personages són històrics com jo Dios los cria i ellos estudian historia... que pena, però que penaaaa!!!

Com sempre besitos mil!!!